Xavier Belda, 2014, Treball d’estudi, Parc d’Estudi i Reflexió Òdena
En el sorgiment de les religions, els mites es refereixen a la lluita o coexistència entre conceptes oposats: l’ordre i el caos, la llum i la foscor, la vida i la mort, etc. A totes les cultures trobem la “dualitat”, llavors sorgeix l’evidència que aquesta, és part intrínseca de l’humà, alhora que és quelcom que necessitem resoldre. Això denota una dinàmica existencial, un “perquè” de l’existència mateixa. Així la immortalitat no va quedar resolta automàticament com un desenllaç ideal previst, sinó que la resolució va ser el camí, com a via d’ascesi. La lliçó apol•línia per excel • lència que es va expressar en la famosa fórmula de Delfos: “Coneix-te a tu mateix”. Però la interpretació dels mites és en el seu aspecte emocional un treball subjectiu, en què tot no ha estat descrit, sinó que cadascú serà l’encarregat de trobar els significats. La ressonància interna amb el procés evolutiu és la que ens permet reconèixer-nos en l’espècie humana. En fer-ho podem experimentar que som part d’alguna cosa que transcendeix la nostra individualitat. A mida que anem avançant, captem la tendència cap a una Nació Humana Universal; ens sembla veure-hi una síntesi del procés humà, el final d’un camí mil.lenari i el començament d’una nova etapa. A poc a poc anem aclarint llacunes fosques del passat, fins on arriba la nostra mirada. Descobrir aquest sentit a les empremtes del passat va més enllà de la simple recopilació de dades per a convertir-se en una passió que revoluciona a la consciència i la manera d’estar al món. En aquestes empremtes entreveiem un sentit aliè al temps.
Xavier BELDA
javibelda@gmail.com